Context humanitari
Al Iemen, un fràgil alto el foc està en vigor des d'abril del 2022, i això permet algunes negociacions diplomàtiques entre les parts bel·ligerants. Tanmateix, la situació humanitària encara és catastròfica després d'anys de guerra civil. Més de 23 milions de persones, aproximadament dos terços de la població depenen de l'ajuda humanitària, especialment nens i dones.
El conflicte armat ha destruït infraestructures i causat desnutrició aguda, malalties transmissibles i escassetat de combustible i d'atenció mèdica. El Iemen afronta desafiaments crítics en l'accés a l'atenció i els subministraments mèdics.
BENEFICIARIS
treballadors
NUTRICIÓ
SEGURETAT ALIMENTÀRIA I MITJANS DE VIDA
EXPATRIATS
NACIONALS
La nostra activitat
Al Iemen, Acció contra la Fam va treballar per millorar la salut i l'estat nutricional de poblacions vulnerables. Amb aquesta finalitat va reforçar la qualitat i l'accés als serveis d'atenció primària i nutrició als centres de salut i va oferir els seus equips mòbils, això va permetre incloure el subministrament de medicaments, equips mèdics i formació. També va prestar serveis d'atenció primària i va promoure programes de salut reproductiva i vacunació, així com de detecció i tractament de malnutrició aguda moderada i greu en nens menors de cinc anys, dones embarassades i mares lactants.
Acció contra la Fam va rehabilitar a més a més infraestructures sanitàries i instal·lacions de gestió residus mèdics i va cooperar en la construcció de fonts d'aigua comunitàries que garantissin l'accés a aigua neta i sanejament a centres de salut i comunitats vulnerables. També va ajudar en pràctiques d’assistència i alimentació de bebès i nens petits.
ON
AJUDEM
Ajudem a 24,5 milions de persones a l’any. Treballem en 55 països de l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa, els més amenaçats per la fam.
TESTIMONIS
AHLAM: "ÉS COM SI ESTIGUÉSSIM ATRAPATS EN UN CICLE INTERMINABLE DE DESESPERACIÓ I IMPOTÈNCIA"
Cada dia, l'Ahlam i la seva filla de 15 anys es lleven a les 5 del matí i agafen un autobús que les porta a la granja on treballen. Reben 1.200 rials, aproximadament 1 dòlar, per quatre hores de feina dura sota el sol, encara que aquest salari sovint arriba amb retard. Ahlam es veu obligada a deixar els seus altres fills a càrrec de la seva filla de 9 anys. Les preocupacions l'acompanyen durant tot el dia: “Començo a imaginar els pitjors escenaris que els podrien passar a casa. Podrien anar i obrir el gas i intentar jugar amb llumins i cremar-se, o podrien obrir la porta, sortir de casa i perdre's”.
A causa del constant augment dels preus, les famílies no poden assegurar la compra d'aliments, i moltes vegades s'endeuten per poder aconseguir-ho. Tots els diners que guanyen es destinen a saldar deutes de mesos anteriors i a pagar el lloguer. La història d'Ahlam mostra aquest cercle viciós interminable de deutes i d'incertesa sobre el futur.
Ahlam ens explica que no pot preparar tres àpats al dia. Al matí, elabora pa amb farina proporcionada per una organització que ajuda desplaçats interns. Els nens ho acompanyen amb te. Per dinar, compra patates i okra, i rarament es pot permetre comprar peix. “Si em queden diners, compro espaguetis. Els cuino als meus petits com a sorpresa. Els encanta! Quan veig la cara d'alegria que fan, em dona energia per començar un nou dia”, relata Ahlam. Un dia –recorda Ahlam amb llàgrimes als ulls– només tenia 500 rials, l'equivalent a 50 cèntims. Va poder comprar una bosseta d'arròs per alimentar només els nens més petits. “Va ser una decisió molt difícil de prendre. Els vaig dir que ho sentia... i que demà intentaria fer-ho millor”.
El testimoni d'Ahlam il·lustra la por de no poder enfrontar l'alimentació dels seus fills, cosa que provoca atacs d'ansietat als pares. "És com si estiguéssim atrapats en un cicle interminable de desesperació i impotència. Pel que fa a la felicitat, només arriba en petites dosis", explica Ahlam. La inestabilitat laboral i la volatilitat del mercat no permeten que les famílies planifiquin despeses ni acumulin reserves. Els desplaçats interns viuen en cases sense aigua ni electricitat i paguen un lloguer mensual inabastable.
El Iemen continua sent la crisi humanitària més greu a tot el món. Aquesta situació sorgeix d'un conflicte armat extremadament violent que es va agreujar fa set anys, provocant la mort i les lesions de desenes de milers de civils i causant un patiment immens al poble iemenita. Actualment, el país enfronta la difícil realitat de tenir gairebé 4 milions de persones desplaçades internament, i milers de civils han perdut la vida o han patit ferides com a resultat d'aquest conflicte.
