Context humanitari
Hondures, la segona nació més empobrida de l'Amèrica Central, afronta una desigual distribució d'ingressos i riquesa, amb el resultat que més del 65 % de la població viu en condicions de pobresa. A les zones rurals, aproximadament un de cada 5 hondurenys viu en la pobresa extrema. És també el país que afronta els nivells més alts de desigualtat econòmica de Llatinoamèrica. La corrupció i la violència és un problema arrelat i la seva economia fràgil se sustenta principalment en l'exportació de la banana i el cafè.
BENEFICIARIS
TREBALLADORS
La nostra activitat
El 2023, a través del Consorci LIFE-Hondures vam arribar a 68.050 persones amb les activitats de protecció, a 13.955 en termes de nutrició i assistència alimentària, 177.618 persones amb activitats d'aigua, sanejament i higiene i a 12.400 nenes i nens amb educació i 33.100 persones amb serveis de salut.
També responem a les necessitats humanitàries canviants de les poblacions en mobilitat a Hondures, proporcionant serveis d'aigua, sanejament i higiene, alberg temporal i transferències monetàries multipropòsits a famílies en situació d'extrema precarietat.
A Hondures també hem respost a les emergències de les inundacions provocades per tempestes tropicals, donant suport a comunitats que cada any han de ser evacuades i pateixen pèrdues humanes i econòmiques per aquests fenòmens climàtics extrems. Treballem per estabilitzar les necessitats bàsiques de les llars, en particular les d'aliments i articles no alimentaris, i contribuir a la restauració dels mitjans de vida de les poblacions que pateixen una crisi agreujada. Els municipis que hem pogut atendre amb el suport de l'Agència Sueca de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (SIDA) són San Manuel, Villanueva, Potrerillos i La Lima, al departament de Cortés.
Desenvolupem accions de nutrició per a la prevenció i la recuperació de nens i nenes amb desnutrició aguda a vuit departaments del país, dins les quals es dona suport a l'actualització i elaboració de guies normatives per a l'atenció de la desnutrició aguda en col·laboració amb la Secretaria de Salut (SESAL) i el Fons de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).
A través del Conveni de Resiliència Climàtica de l’AECID (L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) contribuïm a la lluita contra el canvi climàtic i a l’empoderament de dones a 7 cooperatives, amb 800 persones beneficiàries.
ON
AJUDEM
Ajudem a 24,5 milions de persones a l’any. Treballem en 55 països de l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa, els més amenaçats per la fam.
TESTIMONIS
JOEL: "MAI MÉS TORNARIA A FER AQUEST VIATGE"
Des de fa mesos, Hondures s'ha convertit en territori de trànsit de migrants que provenen d'altres continents o principalment de Sud-amèrica o el Carib, i que decideixen aventurar-se en una ruta migratòria que els exposa a nombrosos riscos al llarg de la seva travessia cap al Nord. Segons l'Institut Nacional de Migració (INM) entre l'1 de gener i el 25 d'agost del 2022, es va registrar l'ingrés de manera irregular de 84.762 persones (28 % dones, 55 % homes i 17 % nens i nenes).
Del total de persones que informa l'INM, 83.623 ho van fer per punts no autoritzats de Danli (40.100) i Trojes (25.474), més coneguts com a punts cecs, ubicats al departament fronterer del Paradís, al sud del país. A les dues localitats, cada matí s'amunteguen centenars de migrants a les portes del Centre d'atenció de l'Institut Nacional de Migració. Procedents de multitud de països de Llatinoamèrica i fins i tot de l'Àfrica, busquen els papers que els permetin continuar transitant pel país i continuar la seva ruta cap a Guatemala, Mèxic i, finalment, els Estats Units. Aquí hauran de pagar una multa de més de 200 $ tret que demostrin una circumstància de vulnerabilitat, però lluny de ser una realitat, la veritat és que tan sols aquesta possibilitat s'ha convertit en un efecte crida. Una situació migratòria que fueteja el sud d'Hondures posant en risc l'estructura social de la zona, així com la salut sanitària i alimentària de migrants i locals.
Una de les històries és la de Joel Yamil. D'origen cubà, Joel va decidir abandonar l'Uruguai per trobar unes millors condicions de vida a un altre país, potser als Estats Units. Joel assegura que a l’Uruguai els salaris són mínims i el preu del menjar molt alt. “Els uruguaians són unes bellíssimes persones, però la vida allà és molt difícil. Jo treballava en un escorxador a San Antonio Canelones i guanyava el salari mínim de 21.000 pesos, de vegades 30 o 36.000. Pagava la meva renda, l'aigua, el menjar, i no em quedaven diners per posar benzina a la moto. No em podia mantenir els dies que quedaven del mes. Així que vaig decidir emigrar. I sobretot perquè no podia ajudar la meva família. Perquè els que emigrem el que volem és ajudar la família”.
L'esperança d'una vida millor aviat es va esvair. “Mai més tornaria a fer aquest viatge”, i afegeix: “A nosaltres ens van posar una escopeta al cap. A 12 persones, ens ho van prendre tot, es van menjar el nostre menjar davant nostre i van trinxar el meu passaport amb un ganivet”, explica Travessar la selva va suposar enfrontar-se a nombrosos perills. “La guerrilla colombiana i els indis, ens van tractar com si fóssim gossos. A una dona embarassada la volien violar”. “Ens van deixar anar i el company que ens guiava ens deixava sols, sense conèixer la selva, desorientats. Com a gossos. Però als gossos se'ls tracta millor que com ens van tractar a nosaltres. Si no tens diners, no avances”.
“Ens van robant. Ens van robar 900 $ només sortir. Quan vam arribar a la selva ens vam gastar 1.400 $. No vam pagar coiots, anàvem pel nostre compte, però ens cobraven més per tot, el doble. Quan vam arribar al Perú una persona ens va oferir ajudar i ens va estafar 500 $. Vam haver de pujar a la desesperada en una llanxa perquè no teníem més diners. El dia que vam haver d'agafar la llanxa Colòmbia va ser un dels més tristos de la meva vida. La llanxa va xocar amb un pal al mig del mar, anava carregada de nens petitons, la llanxa va començar a omplir-se d'aigua, no donàvem l’abast per treure-la… l'endemà vam aparèixer només alguns vius a les 10 del matí perquè un llanxer va avisar per telèfon i van venir a rescatar-nos”.
