Context humanitari
Les perllongades sequeres de Kenya han provocat una crisi alimentària i nutricional cada vegada més greu. Cinc temporades consecutives de pluges escasses han esgotat les pastures i reduït la disponibilitat d'aigua i aliments, al mateix temps que han augmentat els enfrontaments pels recursos.
El nombre de persones que passen fam i necessiten ajuda humanitària ha crescut dels 3,5 milions als 4,4 milions el 2022. D'aquestes, 800.000 estaven al llindar de la fam. Es calcula que 970.000 nens menors de cinc anys i 142.000 dones embarassades i lactants estaven desnodrits i necessitaven tractament per poder salvar la seva vida.
BENEFICIARIS
treballadors
NUTRICIÓ
AIGUA, SANEJAMENT I HIGIENE
EXPATRIATS
NACIONALS
La nostra activitat
El 2022, Acció contra la Fam va ajudar 74.070 persones a accedir a serveis sanitaris i nutricionals essencials. Treballem amb el Ministeri de Sanitat i altres organitzacions per enfortir el sistema de salut, fer costat als voluntaris sanitaris i proporcionar productes nutricionals bàsics. Millorem l'accés a l'aigua potable mitjançant la reparació de fonts d'aigua a les comunitats afectades per la sequera.
També subministrem articles d'higiene i vam capacitar en pràctiques d'higiene i sanejament segur. Per a combatre la fam a les zones més afectades per la sequera, lliurem ajuda alimentària i vals en efectiu, protegint els mitjans de vida i tractant els animals malalts.
A més a més, formem més de 5.200 dones en tècniques agrícoles climàticament intel·ligents perquè puguin cultivar aliments a casa i generar ingressos. El 2022, vam llançar un programa finançat per S. E. el xeic Than Bin Abdullah Bin Thani al-Thani per abordar la desnutrició i la fam a Kenya i Somàlia.
ON
AJUDEM
Ajudem a 24,5 milions de persones a l’any. Treballem en 55 països de l’Àfrica, l’Àsia, l’Amèrica Llatina i Europa, els més amenaçats per la fam.
TESTIMONIS
EMILY: "ESTIC ORGULLOSA DE MI MATEIXA PER HAVER PRES LA INICIATIVA DE PORTAR EL MEU NADÓ AL CENTRE DE SALUT"
Emily viu a West Pokot, una zona on les greus sequeres fan que el menjar i l'aigua siguin extremadament escassos. Quan Hebron, el nadó d'Emily, tenia nou mesos, va emmalaltir greument. Emily va recórrer a peu les dues hores de distància, que separen casa seva del centre de salut a l’empara d’Acció contra la Fam. "El meu bebè estava molt malament. Si no l'hagués portat al centre de salut, fins i tot podria haver mort", explica Emily.
En arribar al centre de salut, Emily es va trobar amb moltes altres mares que també havien portat els seus nadons a la cerca d'atenció mèdica. "Quan vaig començar a donar-li altres aliments, va sorgir un problema… No tenia prou menjar ni prou llet", explica Emily. "El meu bebè sempre estava malalt. Va començar a afeblir-se i a aprimar-se perquè no teníem prou menjar per donar-li, cosa que em preocupava molt."
“La primera vegada que vaig anar al centre de salut, vaig saber que patia de malària i febre tifoide. La raó principal era la manca d'aliments, especialment llet. No en teníem”, explica Emily. Hebron patia desnutrició i altres malalties que li impedien retenir els nutrients de l'escàs menjar que ingeria. Per a famílies com la d'Emily, que no tenen accés a ingressos suficients, aigua potable o una alimentació adequada, no és fàcil criar nens saludables i ben alimentats. “Teníem algunes vaques també, però gairebé totes les vam vendre per pagar la matrícula dels nostres fills, i la nostra última vaca es va morir a causa de la sequera”, detalla Emily.
En arribar al centre de salut, "Hebron va rebre tractament intravenós", explica Emily. De mica en mica, Hebron va recuperar forces i el van donar d'alta. Emily es va assegurar de fer-li seguiment i donar-li prou Plumpy'Nut, una pasta de cacauet utilitzada per tractar la desnutrició. Amb el seu nadó a l'esquena, baixa regularment per la muntanya rocosa on viu amb la família, un viatge de dues hores sota la calor, per obtenir el que Hebron necessita per recuperar-se del tot.
"Estic orgullosa de mi mateixa per haver pres la iniciativa de portar el meu nadó al centre de salut. Si no ho hagués fet, Hebron podria no ser aquí avui", diu Emily mentre Hebron es desperta lentament. "Hi ha dones que abandonen. De fet, avui en falten algunes. Algunes dones no venen prou… Encara que estigui lluny, és molt important venir."
Segons la seva mare, Hebron sembla més saludable i juga molt més que abans. Ara que està millor, Emily pot tornar a centrar-se en els seus somnis per al seu fill.
"Em sento molt feliç de ser mare, especialment quan veig que els meus fills creixen i estan bé", expressa Emily. "Quan Hebron sigui gran, vull matricular-lo a l'escola. El vull ajudar a anar a la universitat perquè pugui aconseguir una bona feina i tornar per ajudar-nos."
